Faridé Dakterzada: estudi de biomarcadors per pronosticar la progressió de l’Alzheimer

Faridé Dakterzada Sedaghat, graduada en Ciències de Laboratori i màsters en Bacteriologia i Ciències Biomèdiques. Actualment està realitzant el doctorat en Salut en el grup de Neurociències Clíniques de l’IRBLleida.

Per què vas decidir fer el doctorat? I per què vas escollir l’IRB Lleida?

Jo vaig fer el grau de Ciències de Laboratori i també el màster de Bacteriologia a l’Iran. A Teheran, a la universitat on estudiava, vaig conèixer un noi català que estudiava literatura persa. Ens vam casar a l’Iran i quan vam acabar els estudis vam venir a Catalunya. El meu home és professor de filosofia i va anar a treballar en un institut de Lleida. Jo al principi no sabia què podia fer aquí, quines sortides tindria. En realitat, hi ha molt poques oportunitats per a una persona que ve de fora i no domina bé l’idioma. Sabíem que a Lleida hi ha un institut de recerca (IRBLleida). A mi sempre m’ha agradat la investigació. El meu home em va animar a fer un màster. Vam pensar que estudiar a la Universitat de Lleida em donaria l’oportunitat de conèixer la gent que es dedica a la investigació i que potser m’obriria algun camí cap al meu futur en aquest país. Així que vaig fer un màster en Ciències Biomèdiques. En aquest període vaig rebre diversos anuncis dels grups d’investigació de l’IRBLleida per realitzar els estudis de doctorat que enviaven als estudiants de màster. Finalment em vaig incorporar al grup de Neurociències Clíniques.

Podries explicar-nos el tema d’investigació del la teva tesi?

La meva tesi consisteix a trobar biomarcadors en el líquid cefalorraquidi i en la sang per pronosticar la progressió de la malaltia d’Alzheimer. L’Alzheimer és una malaltia neuro-degenerativa progressiva. Els pacients majoritàriament tenen problemes de memòria, ja que la mort cel·lular comença per la zona de l’hipocamp que està implicada en crear memòries noves. Però altres dominis cognitius també poden ser afectats. La majoria dels pacients es diagnostiquen quan tenen símptomes lleus – símptomes que no són normals ni per l’edat ni pel nivell d’estudis que tenen – però que encarà són independents per fer la feina diària. Aquests pacients es diuen pacients amb deteriorament cognitiu lleu. A mesura que la neuro-degeneració progressa i afecta més zones del cervell, els pacients ja perden més capacitats cognitives i cada vegada són més dependents dels altres per fer feines molt simples – com per exemple vestir-se o menjar. Una part dels pacients amb deteriorament cognitiu lleu progressen cap a l’Alzheimer i una altra part queden estables cognitivament. A més a més, entre els que progressen, la velocitat de progressió és molt variable i n’hi ha uns que progressen més de pressa que d’altres. Nosaltres vam analitzar el perfil lipídic del líquid cefalorraquidi i plasma dels pacients en fase de deteriorament cognitiu lleu i dels pacients amb malaltia d’Alzheimer. El nostre objectiu és trobar algun biomarcador o biomarcadors que predigui la probabilitat i la taxa de la progressió.

Què és el que més t’agrada del teu grup de recerca?

El que més m’agrada és que tenim l’oportunitat de conèixer la malaltia a través de la recerca en el laboratori i també a primera línia, en el tracte amb els pacients a les visites. Per a mi aquesta oportunitat va ser una experiència única que no només em va donar una mica de coneixement d’una malaltia complexa com l’Alzheimer, sinó que també m’està donant una visió més àmplia a l’hora de fer la recerca al laboratori i descriure’n els resultats.

Què t’agrada fer al teu temps lliure?

La veritat és que quasi no tinc temps lliure. Estic casada i tinc dos fills (una nena de vuit anys i un nen de deu mesos) i quan acabo al laboratori començo a casa. Si trobo una mica de temps lliure, faig alguna activitat amb els nens. A mi m’agrada molt cuinar mentre estic escoltant música.

Coral Torres: estudi d’una nova estratègia de neuroprotecció, el condicionament isquèmic remot (CIR)

Coral Torres Querol, graduada en Biotecnologia per la Universitat de Girona i màster de Neurociències per la Universitat de Barcelona. Actualment està realitzant el doctorat en el grup de Neurociències clíniques.

Per què vas decidir fer el doctorat? I per què vas escollir l’IRBLleida?

El meu primer contacte amb el món de la recerca biomèdica va ser durant el treball de recerca a batxillerat. En aquell moment vaig descobrir que m’interessaven les malalties degeneratives del sistema nerviós. Posteriorment, durant el grau vaig familiaritzar-me amb la metodologia de recerca i vaig constatar que m’agradava la feina que es realitzava en un laboratori. Però sobretot va ser durant el treball final de màster que vaig veure clar que volia orientar la meva carrera cap a la investigació. Vaig tenir l’oportunitat d’estar en un grup capdavanter en la recerca cerebrovascular amb un equip molt potent, que em va despertar l’interès per l’ictus isquèmic, tema actual de la meva tesi.

Fer el doctorat a l’IRBLleida va ser una mica per casualitat. Mentre feia unes pràctiques a la Unitat de Malalties Cerebrovasculars de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, em vaig assabentar que el Dr. Francisco Purroy buscava un/a estudiant de doctorat. Em vaig posar en contacte amb ell i em va explicar el projecte, que des d’un primer moment em va agradar molt. Seguidament vaig aconseguir una beca predoctoral i des de llavors que hi ha una gironina al grup.

Podries explicar-nos el tema d’investigació de la teva tesi?

Un ictus és l’alteració sobtada de la circulació de la sang al cervell. Aquesta alteració és deguda al tamponament d’una artèria (ictus isquèmic) o al trencament d’un vas sanguini (ictus hemorràgic), que impedeix que la sang arribi al cervell i, per tant, altera les funcions cerebrals. Quan el flux sanguini s’interromp, la part del cervell afectada no obté nutrients i oxigen. A conseqüència d’això, les cèl·lules cerebrals comencen a morir, causant greus seqüeles.

Actualment, els tractaments de l’ictus isquèmic són les teràpies de reperfusió: trombòlisi endovenosa i trombectomia mecànica. Disposar d’un tractament neuroprotector suposaria una autèntica revolució en poder incrementar el benefici dels tractaments actuals, que a més passaria a ser una opció pels pacients que no compleixen els criteris actuals per rebre’ls.

Al grup de Neurociències clíniques pretenem millorar el diagnòstic, pronòstic i tractament dels pacients a través de la identificació de biomarcadors i de la comprensió dels mecanismes moleculars implicats en l’ictus. La meva tesi doctoral se centra en l’estudi dels efectes i mecanismes d’acció d’una nova estratègia de neuroprotecció, el condicionament isquèmic remot (CIR). El CIR és una teràpia neuroprotectora que aplica breus cicles d’oclusió i reperfusió del flux sanguini en una extremitat. Diversos estudis han demostrat que el CIR afavoreix els fenòmens d’adaptació endògena a una isquèmia d’un òrgan distal, com és el cervell. Així doncs, al laboratori pretenem determinar els efectes del CIR en un model murí d’ictus isquèmic a diferents nivells: neurològic, cel·lular, vascular i molecular.

Què és el que més t’agrada del teu grup de recerca?

No cal dir que el tema de recerca del grup em motiva molt. Malgrat els progressos mèdics, un gran percentatge de pacients amb ictus queden amb discapacitats, per la qual cosa fan falta nous tractaments. En aquest sentit, al grup treballem per contribuir a la innovació d’aquest camp d’estudi. Alhora és un grup de recerca translacional format per diferents perfils professionals. En la meva opinió, que sigui un grup multidisciplinari amb científics bàsics i clínics aporta riquesa i valor afegit. És per això que valoro molt positivament les diferents i complementàries visions científiques dels meus directors de tesi.

Ara bé, el que més m’agrada del grup de recerca al qual pertanyo és que està desenvolupant un assaig clínic de tolerància isquèmica remota en pacients amb criteris de codi ictus (estudi REMOTECAT -trialsgov NCT03375762). D’aquesta manera s’integra la investigació preclínica que realitzo amb la tesi doctoral amb la pràctica mèdica. La possibilitat de comparar els resultats obtinguts amb els ratolins i els humans, afavorirà el descobriment de biomarcadors relacionats amb el fenomen de tolerància isquèmica així com noves dianes terapèutiques.

Què t’agrada fer al teu temps lliure?

Sóc una apassionada de l’esport. Per mi és molt important i necessari dedicar cada dia una estona a fer exercici. És la manera que més em permet desconnectar i carregar energies. Sortir amb la bicicleta de carretera, nadar, practicar ioga o entrenar pàdel és el que faig més al meu temps lliure, actualment. També m’agrada molt el cinema, el teatre i els jocs de taula. I, sobretot, passar temps de qualitat amb la família i amics.

Inés de la Rosa: estudi del melanoma lentiginoso acral (MLA)

Inés de la Rosa Zurera, graduada en Biomedicina Bàsica i Experimental per la Universitat de Sevilla i màster en Investigació Traslacional i Medicina Personalitzada per la Universitat de Granada. Actualment està realitzant el doctorat en Salut en el grup de Patologia Oncològica de l’IRBLleida.

Per què vas decidir fer el doctorat? I per què vas escollir l’IRBLleida?

Cuando era pequeña, recuerdo decirles a mis padres que quería ser científica o detective para ‘descubrir cosas’, supongo que desde entonces comencé a tener ese gusanillo de la investigación. Una vez decidí realizar el grado en Biomedicina, determiné casi por completo mi futuro en este campo, ya que dicho Grado está en gran medida enfocado a culminar formado con un perfil investigador.

Lo que tenía claro al acabar la carrera, era que quería ayudar a la gente de alguna forma, quería poder contribuir un poco en la mejora de la calidad de vida de las personas, y con mi formación, la investigación era lo que tenía más a mi alcance, por decirlo de algún modo. Así que decidí realizar el máster en Investigación Traslacional y Medicina Personalizada, ya que, dentro de este mundillo, el enfoque de la medicina personalizada era algo que me llamaba mucho la atención. Finalmente, tras estar un par de años con un contrato de técnico de investigación, decidí realizar el doctorado y darle un impulso a mi formación.

Decidí escoger el IRBLleida, porque estaba buscando activamente trabajo y tengo a varios amigos que trabajan en el centro, así que les pedí que si buscaban a alguien para hacer el doctorado me lo comunicaran. Semanas después me dijeron que buscaban un candidato para pedir una beca predoctoral en el grupo de Patologia Oncològica en la línea de investigación de melanoma. Finalmente, decidí apostar por esta oportunidad de trabajar en el centro.

Podries explicar-nos el tema d’investigació del la teva tesi?

El tema de investigación de mi tesis se centra en el estudio del melanoma lentiginoso acral (MLA). Este tipo de tumor es la variante clinicopatológica más rara de los melanomas cutáneos, siendo su prevalencia del 5% de los melanomas diagnosticados, el cual suele aparecer en las palmas de las manos, las plantas de los pies o debajo de las uñas, sobre todo en personas de edad avanzada. Actualmente, no dispone de terapia efectiva y los pacientes presentan un mal pronóstico, debido principalmente a su diagnóstico tardío. Debido a la diversidad de mutaciones, la mayoría de los pacientes con MLA (más del 50%) no tiene opciones de un tratamiento específico, y la terapia actual se basa en inmunoterapia convencional.

Por todo ello, en nuestro grupo buscamos estudiar en profundidad el MLA tanto a nivel genético y funcional, así como el secretoma y el microambiente tumoral, teniendo como objetivo la identificación de nuevos biomarcadores, que permitan la mejora del diagnóstico precoz y de las terapias actuales existentes.

Què és el que més t’agrada del teu grup de recerca?

Lo que más me gusta de mi grupo de investigación es el clima de ‘grupo’ que existe, valga la redundancia. El trabajo del día a día resulta muy ameno, y siempre que necesitas cualquier cosa, encuentras el apoyo de alguien. La verdad es que el feedback que hay entre todos resulta muy enriquecedor. Además, también hay ratitos divertidos, los cuales ayudan a relajarse y calmar las frustraciones que nos podemos encontrar en el trabajo diario en este mundillo de la investigación.

Què t’agrada fer al teu temps lliure?

Siempre he sido una persona muy curiosa, y me ha gustado aprender de cualquier tema, así que, en muchas ocasiones, pues cojo un tema y me dedico a leer en profundidad sobre él, o escuchar algún podcast. Como temas me encantan la Psicología y la Filosofía, aunque también me genera mucha curiosidad el Universo y la Física Cuántica. Leer es otra de mis pasiones desde temprana edad. Me encanta la novela histórica, pero sobre todo la poesía, desde autores clásicos muy conocidos, a otros que se desconocen, pasando por grandes escritoras que pasaron desapercibidas en la historia. Además de leer, me encanta escribir y plasmar aquello que se me pasa por la cabeza en cualquier situación que me inspire, de hecho, ha sido una forma terapéutica de autogestionarme y desahogarme en momentos difíciles. Aunque sin duda, mi gran pasión es la música, me encanta coger la guitarra o el ukelele y ponerme a cantar en mis cuatro ratitos, los cuales son menos de los que me gustaría. A pesar de que mis conocimientos sobre música son bastante limitados, me gusta ser autodidacta e ir aprendiendo poquito a poco. Pienso que es imprescindible no permitir que la parte objetiva y racional, que tanto peso tiene en investigación, absorba la parte artística y creativa que tenemos cada uno.

Roger Ferran Solé: estudi dels mecanismes moleculars del complex Smc5/6

Roger Ferran Solé Soler, graduat en Biotecnologia per la Universitat de Lleida i màster en Immunologia avançada per la Universitat de Barcelona. Actualment està realitzant el doctorat en el grup de Cicle Cel·lular de l’IRBLleida.

Per què vas decidir fer el doctorat? I per què vas escollir l’IRB Lleida?

Des de ben petit sempre m’ha agradat molt la ciència i la investigació. És per això que vaig decidir estudiar el Grau en Biotecnologia i, de fet, em va engrescar encara més a dedicar-me a la recerca. Durant la carrera vaig anar coneixent els grups i la investigació que es realitza a l’IRB Lleida. A més, vaig fer les pràctiques i el treball final de grau al grup de Cicle Cel·lular, experiència que va ser molt positiva. Així doncs, un cop acabat el màster, vaig decidir seguir pel camí de la investigació i fer el doctorat al grup de Cicle Cel·lular.

Podries explicar-nos el tema d’investigació del la teva tesi?

En el grup de Cicle Cel·lular estudiem els mecanismes moleculars que regulen la divisió de les cèl·lules eucariotes i que garanteixen l’estabilitat genòmica durant el cicle cel·lular i en resposta a dany al DNA. Concretament, el meu projecte de tesi se centra en l’estudi del complex Smc5/6.

Els complexos SMC (de l’anglès Structural Maintenance of Chromosomes) són un conjunt de proteïnes que controlen l’organització dels cromosomes i que tenen un paper molt important en el manteniment de l’estabilitat genòmica. En eucariotes, la família SMC està composta per tres membres: la cohesina, la condensina i el complex Smc5/6. La cohesina té un paper crucial per a la correcta segregació cromosòmica, ja que té la funció de mantenir les cromàtides germanes unides fins que se separen al final de la divisió cel·lular. La condensina, en canvi, contribueix a l’organització i empaquetament dels cromosomes dins del nucli. Finalment, el complex Smc5/6 participa principalment en reparació de dany al DNA, tot i que també intervé en la disjunció de cromosomes.

La meva tesi es basa en estudiar els mecanismes moleculars a través dels quals Smc5/6 participa en aquests processos tan diversos. Per una banda, utilitzo el llevat de gemmació (Saccharomyces cerevisiae) com a organisme model per estudiar el paper de Smc5/6 en replicació i segregació cromosòmica. D’altra banda, també treballo amb complex Smc5/6 purificat de llevat realitzant assajos bioquímics in vitro amb la finalitat d’analitzar els requeriments moleculars per a l’activació i funcionament del complex.

Què és el que més t’agrada del teu grup de recerca?

El que més m’agrada del meu grup de recerca és el bon ambient de treball al laboratori. Actualment som un equip compost per gent jove amb moltes ganes d’aprendre i per investigadors principals amb molta experiència i passió per la ciència. A més, per dur a terme la nostra investigació utilitzem tècniques molt diverses de biologia molecular i cel·lular. De manera que l’experiència en aquest grup està sent molt enriquidora, tant a nivell professional com personal.

Què t’agrada fer al teu temps lliure?

Treballar en investigació és molt absorbent i a vegades resulta difícil desconnectar-ne. En moltes ocasions t’emportes feina a casa per acabar-la, mentre que en altres simplement et quedes pensant en els experiments que has fet durant el dia o els que hauràs de fer l’endemà. Així doncs, és molt important realitzar activitats que et permetin abstreure’s del laboratori. Jo acostumo a llegir o mirar sèries de ficció. També m’agrada fer esport, normalment vaig a córrer i, de tant en tant, a fer alguna ruta per la muntanya.

Lía Alza: estudi del glioblastoma, un tumor agressiu sense tractament eficaç

Lía Alza Blanco, graduada en Biotecnologia i màster d’Investigació Biomèdica per la Universitat de Lleida. Actualment està realitzant el segon any de doctorat en el grup de Senyalització cel·lular per calci de l’IRBLleida.

Per què vas decidir fer el doctorat? I per què vas escollir l’IRBLleida?

Desde que entré a estudiar el grado de Biotecnología, mi principal objetivo era poder encaminar mi carrera al mundo de la investigación. Para poder formarme en más profundidad en este campo, escogí el máster en Investigación Biomédica. Conocí el grupo de “Señalización celular por calcio” cuando entré a hacer las prácticas del grado. Tanto el tema que se investigaba como la dinámica de trabajo me encantaron, por lo que al final decidí continuar con esta investigación para el Trabajo de final de máster (TFM). Más tarde, conseguí una beca pre doctoral y me quedé a hacer el doctorado.

Escogí el IRBLleida para las prácticas, ya que me parecía un buen centro de investigación, con variedad de grupos y temáticas en las que trabajan. Además, muchos de los investigadores del IRBLleida habían sido nuestros profesores durante el grado y el máster, por lo que conocíamos en qué trabajaban y eran personas cercanas a las que podíamos hacer cualquier pregunta. Además, muchos investigadores ofrecían participar en su proyecto a los estudiantes que estuvieran interesados en hacer el TFM en ese tema.

Podries explicar-nos el tema d’investigació de la teva tesi?

Mi tesis se centra en el estudio de un tumor cerebral llamado glioblastoma. El glioblastoma es un tumor muy agresivo que suele desarrollar resistencia a la quimioterapia y para el que no existe un tratamiento eficaz. Nosotros proponemos como diana para combatir el glioblastoma unos canales de calcio que existen en las células llamados “Canales de calcio tipo T”. Estudios anteriores han demostrado que estos canales son importantes para la proliferación y la supervivencia de las células cancerosas que generan el tumor.
Nosotros estudiamos el papel que desempeñan estos canales de calcio en el desarrollo del glioblastoma y en qué estrategias podríamos utilizar para combatir el tumor.

Què és el que més t’agrada del teu grup de recerca?

Una de las cosas que más me gusta del grupo de investigación es el tema de estudio. El glioblastoma es un tumor sin tratamiento eficaz y la supervivencia de los pacientes es casi nula, por lo que contribuir en la búsqueda de una “solución” para este problema es algo muy necesario. Me resulta fascinante poder aprender tanto sobre este tema, y participar en proyectos que contribuyen al avance en este campo.
Otra de las cosas que más me gustan es el ambiente de grupo tan agradable, la profesionalidad y ayuda que siempre me ofrecen tanto los investigadores principales (Dra. Judit Herreros y Dr. Carles Cantí), como los compañeros (Dra. Anna Visa y Adrià Casas). Es genial poder aprender de personas que saben tanto sobre este tema y sobre el mundo de la investigación en general.

Què t’agrada fer al teu temps lliure?

Lo que más me gusta hacer durante mi tiempo libre es leer libros. Me encanta sobre todo leer ensayo y poesía. También me gusta mucho escalar en el rocódromo y suelo ir varias veces a la semana para despejarme. Otra cosa que me encanta, es el teatro. He tenido la oportunidad de asistir en los últimos años a algún curso de teatro improvisado que ha supuesto todo un reto. Me ha ayudado a tener más confianza en mí misma, perder el miedo escénico, incluso me ha ayudado a exponer mejor en público, por ejemplo, en los “Friday seminars” que realizamos en el IRBLleida. Y es que el arte y la ciencia son dos formas de conocimiento aparentemente alejadas, pero también formas complementarias de explorar el mundo.

Sandra Montellà: Influència de la disponibilitat i hormesi de ferro en l’autofàgia i la vida cronològica en llevat

Sandra Montellà Manuel, graduada en Biotecnologia i màster d’Investigació Biomèdica per la Universitat de Lleida. Actualment està realitzant el doctorat en el grup de Senyalització en llevats de l’IRBLleida.

Per què vas decidir fer el doctorat? I per què a l’IRBLleida?

Vaig començar en el grup de Senyalització en llevats durant el pràcticum del grau de Biotecnologia, durant el qual vaig estar amb la Dra. Mari Angeles de la Torre i la Dra. Núria Pujol, fent estudis preliminars de l’efecte de la depleció del Ferro en l’autofàgia. Aquest va ser un tema que em va atreure des del primer moment i tot i que vaig estar molt poc temps, va ser un tema que em va atrapar. Posteriorment vaig profunditzar més en el tema en el meu TFG, el qual va ser una revisió bibliogràfica del que es coneixia fins aquell moment de l’autofàgia en S. cerevisiae. Vaig seguir en el grup i treballant amb aquest tema duran el TFM, on vaig veure que era el dia a dia al laboratori i saber que, com en totes les feines hi ha dies horribles, i dies en els quals els resultats obtinguts t’obren un ventall de possibilitats i de camins per on seguir investigant i augmentar el coneixement. En resum, l’autofàgia i la depleció del ferro em van atrapar i ja no podia parar de pensar en ells, de manera que davant de la possibilitat de poder dedicar els següents anys fent un doctorat on estudiar el que més m’atreia i despertava curiositat en aquell moment, no vaig deixar escapar l’oportunitat.

Vaig decidir fer el doctorat a l’IRB Lleida, ja que és el lloc en el qual està el grup de recerca en el qual vaig tenir el plaer de començar aquesta aventura de la investigació, i en el qual segueixo actualment.

Podries explicar-nos el tema d’investigació de la teva tesi?

El tema d’investigació de la meva tesi tracta sobre quin és el paper de la depleció del ferro en l’autofàgia i com afecta l’extensió de la vida cronològica de les cèl·lules en el model S. cerevisiae. Recentment, hem publicat que la depleció de ferro és capaç d’activar l’autofàgia de les cèl·lules del llevat, a través de TORC1, el qual rep el senyal de la manca de ferro de la proteïna Ypk1 (DOI: 10.1042/BCJ20200849). Aquesta activació de l’autofàgia, juntament amb una entrada en quiescència de les cèl·lules que creixen en un medi on l’única escassetat nutricional és el ferro, es tradueix en un increment de l’extensió de la vida cronològica (CLS) de les cèl·lules.

Els següents passos a seguir són veure si hi ha alguna autofàgia especialitzada, com per exemple la mitofàgia (autofàgia dels mitocondris) que contribueixi a aquest efecte de l’extensió de la CLS, i quins mecanismes de senyalització hi estan implicats.

Què t’agrada fer al teu temps lliure?

Estar fent un doctorat no et deixa molt temps lliure per avorrir-te, tot i això sempre et deixa temps per fer les coses que més t’agraden. Podríem destacar que la major part del temps, ja sigui lliure o en el laboratori, me’l passo escoltant música i no tinc un estil en concret, m’agrada escoltar diferents estils segons el moment del dia i l’estat d’ànim. Una de les coses que més m’agrada fer és arribar a casa, asseure’m al sofà i mirar una sèrie tranquil·lament i oblidar-me de les preocupacions del dia durant un moment.

Aquest últim any, he descobert una nova afició, l’hort. Si, sembla estrany, però el fet d’estar en contacte amb la terra, veure créixer les plantes em transmet tranquil·litat i m’ha ajudat molt durant una mala època, en la qual em servia per evadir-me de les preocupacions, relaxar-me i connectar amb la naturalesa.

Nova coordinació del blog de l’IRBLleida

  • Què esteu fent ara a l’IRBLleida?

Som tres investigadores predoctorals: la Sílvia, del grup de recerca de Patologia Neuromuscular Experimental i la Marta i l’Arabela, del grup de Bioquímica de l’Estrès Oxidatiu; i ens hem animat a tornar a engegar el Blog del IRBLleida.

  • Què en penseu de la difusió de la ciència? Creieu que cal comunicar? I com fer-ho?

Actualment hi ha una bona difusió en l’àmbit científic però sovint no arriba la informació correcta a la població. Per això pensem que és molt important trobar maneres de fer arribar aquesta informació a través de les xarxes socials, blogs, premsa o televisió per tal de promoure el finançament de la recerca, l’interès i la comprensió de la societat. Ja que creiem que la ciència no té un únic paper determinat, sinó que ens aporta nous coneixements, una millor educació, ens manté informats sobre els avenços de la investigació en les malalties i eleva la qualitat de vida.

  • Com pot ajudar el blog de l’IRBLleida? Pot ser un mitjà de difusió de la ciència?

Pensem que el Blog de l’IRBLleida hauria de ser un mitjà o plataforma de divulgació per donar-nos a conèixer a través d’un llenguatge entenedor. Sobretot que els lleidatans coneguin què estem fent i que s’interessin per la recerca Km 0. També en l’àmbit intern de l’Institut, que tots els grups de recerca estiguin més connectats.