Sandra Montellà: Influència de la disponibilitat i hormesi de ferro en l’autofàgia i la vida cronològica en llevat

Sandra Montellà Manuel, graduada en Biotecnologia i màster d’Investigació Biomèdica per la Universitat de Lleida. Actualment està realitzant el doctorat en el grup de Senyalització en llevats de l’IRBLleida.

Per què vas decidir fer el doctorat? I per què a l’IRBLleida?

Vaig començar en el grup de Senyalització en llevats durant el pràcticum del grau de Biotecnologia, durant el qual vaig estar amb la Dra. Mari Angeles de la Torre i la Dra. Núria Pujol, fent estudis preliminars de l’efecte de la depleció del Ferro en l’autofàgia. Aquest va ser un tema que em va atreure des del primer moment i tot i que vaig estar molt poc temps, va ser un tema que em va atrapar. Posteriorment vaig profunditzar més en el tema en el meu TFG, el qual va ser una revisió bibliogràfica del que es coneixia fins aquell moment de l’autofàgia en S. cerevisiae. Vaig seguir en el grup i treballant amb aquest tema duran el TFM, on vaig veure que era el dia a dia al laboratori i saber que, com en totes les feines hi ha dies horribles, i dies en els quals els resultats obtinguts t’obren un ventall de possibilitats i de camins per on seguir investigant i augmentar el coneixement. En resum, l’autofàgia i la depleció del ferro em van atrapar i ja no podia parar de pensar en ells, de manera que davant de la possibilitat de poder dedicar els següents anys fent un doctorat on estudiar el que més m’atreia i despertava curiositat en aquell moment, no vaig deixar escapar l’oportunitat.

Vaig decidir fer el doctorat a l’IRB Lleida, ja que és el lloc en el qual està el grup de recerca en el qual vaig tenir el plaer de començar aquesta aventura de la investigació, i en el qual segueixo actualment.

Podries explicar-nos el tema d’investigació de la teva tesi?

El tema d’investigació de la meva tesi tracta sobre quin és el paper de la depleció del ferro en l’autofàgia i com afecta l’extensió de la vida cronològica de les cèl·lules en el model S. cerevisiae. Recentment, hem publicat que la depleció de ferro és capaç d’activar l’autofàgia de les cèl·lules del llevat, a través de TORC1, el qual rep el senyal de la manca de ferro de la proteïna Ypk1 (DOI: 10.1042/BCJ20200849). Aquesta activació de l’autofàgia, juntament amb una entrada en quiescència de les cèl·lules que creixen en un medi on l’única escassetat nutricional és el ferro, es tradueix en un increment de l’extensió de la vida cronològica (CLS) de les cèl·lules.

Els següents passos a seguir són veure si hi ha alguna autofàgia especialitzada, com per exemple la mitofàgia (autofàgia dels mitocondris) que contribueixi a aquest efecte de l’extensió de la CLS, i quins mecanismes de senyalització hi estan implicats.

Què t’agrada fer al teu temps lliure?

Estar fent un doctorat no et deixa molt temps lliure per avorrir-te, tot i això sempre et deixa temps per fer les coses que més t’agraden. Podríem destacar que la major part del temps, ja sigui lliure o en el laboratori, me’l passo escoltant música i no tinc un estil en concret, m’agrada escoltar diferents estils segons el moment del dia i l’estat d’ànim. Una de les coses que més m’agrada fer és arribar a casa, asseure’m al sofà i mirar una sèrie tranquil·lament i oblidar-me de les preocupacions del dia durant un moment.

Aquest últim any, he descobert una nova afició, l’hort. Si, sembla estrany, però el fet d’estar en contacte amb la terra, veure créixer les plantes em transmet tranquil·litat i m’ha ajudat molt durant una mala època, en la qual em servia per evadir-me de les preocupacions, relaxar-me i connectar amb la naturalesa.

Nova coordinació del blog de l’IRBLleida

  • Què esteu fent ara a l’IRBLleida?

Som tres investigadores predoctorals: la Sílvia, del grup de recerca de Patologia Neuromuscular Experimental i la Marta i l’Arabela, del grup de Bioquímica de l’Estrès Oxidatiu; i ens hem animat a tornar a engegar el Blog del IRBLleida.

  • Què en penseu de la difusió de la ciència? Creieu que cal comunicar? I com fer-ho?

Actualment hi ha una bona difusió en l’àmbit científic però sovint no arriba la informació correcta a la població. Per això pensem que és molt important trobar maneres de fer arribar aquesta informació a través de les xarxes socials, blogs, premsa o televisió per tal de promoure el finançament de la recerca, l’interès i la comprensió de la societat. Ja que creiem que la ciència no té un únic paper determinat, sinó que ens aporta nous coneixements, una millor educació, ens manté informats sobre els avenços de la investigació en les malalties i eleva la qualitat de vida.

  • Com pot ajudar el blog de l’IRBLleida? Pot ser un mitjà de difusió de la ciència?

Pensem que el Blog de l’IRBLleida hauria de ser un mitjà o plataforma de divulgació per donar-nos a conèixer a través d’un llenguatge entenedor. Sobretot que els lleidatans coneguin què estem fent i que s’interessin per la recerca Km 0. També en l’àmbit intern de l’Institut, que tots els grups de recerca estiguin més connectats.

Què és una Unitat de Cultura Científica?

L’IRBLleida forma part, des del mes de juny de 2019, de la Xarxa d’Unitats de Cultura Científica i de la Innovació (Red UCC+i) de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) com a membre acreditat.

Però, que suposa aquesta acreditació i quins beneficis té per l’IRBLleida?

L’acreditació té un doble benefici. D’una part, formar part d’una xarxa per treballar conjuntament per a promocionar la cultura científica, tecnològica i de la innovació, a través d’activitats de diversa tipologia: comunicació científica, divulgació, formació, etc. L’objectiu és acostar la ciència biomèdica a la població i fer-ho d’una manera rigorosa i divulgativa i millorar i incrementar la formació, la cultura i els coneixements científics dels ciutadans.

D’una altra part, ser unitat acreditada mostra que l’IRBLleida compleix els requisits mínims per a poder ser considera com a tal i, d’aquesta manera, passar a formar part del directori d’UCC+i de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia, coordinadora de la Xarxa. Per tant, demostra la seva tasca en divulgació i la seva voluntat de seguir així en un futur.

Quines activitats realitza l’IRBLleida com a Unitat de Cultura Científica?

Totes les activitats de divulgació de la ciència com pot ser la Nit de la Recerca, la jornada #SomRecerca, l’enviament de notes de premsa, la comunicació a les xarxes socials…

Quantes unitats integren la xarxa UCC+i?

Actualment són més de 100 per tot l’Estat espanyol. Estan integrades dins les universitats o bé, els centres de recerca, i també n’hi ha d’altres tipologies. La Xarxa d’UCC+i té per objectiu fomentar l’intercanvi d’experiències i la cerca de sinergies entre entitats el que millora la qualitat dels productes i serveis de les UCC+i i promou l’optimització de recursos.

Podeu trobar més informació a https://www.fecyt.es/es/info/que-son

Sandra de la Fuente: Noves teràpies per l’Atròfia Muscular Espinal

Podries explicar-nos el tema d’investigació de la teva tesi?

Existeix una malaltia infantil que es diu Atròfia Muscular Espinal d’origen genètic on es perd una proteïna anomenada SMN. En aquesta malaltia, moren un tipus de neurones, les motoneurones, que són les que controlen els músculs i els moviments, però no se sap per quina raó aquestes cèl·lules són les primeres que moren quan es perd aquesta proteïna. Al laboratori estudiem per quins mecanismes les cèl·lules degeneren i com podem utilitzar això per desenvolupar noves teràpies per a poder tractar la malaltia. Nosaltres al laboratori treballem amb el cultiu primari d’aquestes cèl·lules, que obtenim de ratolí, i llavors estudiem diferents mecanismes, estudiem què les caracteritza, per què són més susceptibles de morir-se o no i responen a diferents tractaments.

Per què vas decidir fer la tesi a l’IRBLleida?

Una mica per casualitat. Portava ja molt temps aquí a l’IRBLleida perquè vaig començar a fer pràctiques des de primer de carrera i llavors el grup on estava va tancar, just quan estava fent el màster. La meva idea era fer les pràctiques de màster fora, obrir-me al món, però llavors vaig coincidir amb la Rosa Soler que estava buscant un/a estudiant de doctorat, em va ensenyar el projecte, vam estar parlant i vaig pensar: aquí estic molt a gust, m’agrada la ciutat i ja hi estic feta, m’agrada molt el projecte. Així que vaig decidir quedar-me. Van ser casualitats.

Què t’agrada fer al teu temps lliure?

Quan en tinc, m’agrada molt el teatre, llegir i els còmics.

Sandra Bertran: Relació causa-efecte entre els riscos i les malalties

Podries explicar-nos el tema d’investigació de la teva tesi?

La meva formació és en l’àmbit matemàtic i estadístic i vaig arribar a l’IRBLleida amb un contracte laboral al grup d’investigació translacional en medicina respiratòria liderat pel Dr. Barbé. Posteriorment se’m va donar l’oportunitat de fer la tesis en el camp de l’estadística, comptant amb el suport de la Dra. Montse Rué, aplicada a la medicina respiratòria.

La meva tesis tracta sobre la Inferència Causal. La inferència causal és el procés de determinar si el factor de risc o la exposició és en realitat una causa de la malaltia. Els assajos clínics ens donen aquesta relació causa-efecte entre una intervenció i una malaltia, en canvi, en els estudis observacionals no sempre podem estudiar aquesta relació causa-efecte. Per tant, l’objectiu de la meva tesis és aplicar mètodes d’inferència causal en els diferents dissenys per tal de poder observar una relació causa-efecte i no només una associació entre el factor de risc i la malaltia.

És un món que pels estadístics està encara per explorar, complicat però molt interessat.

Per què vas decidir fer la tesi a l’IRBLleida?

Vaig decidir fer la tesi a l’IRBLleida perquè hi ha molt potencial tant a nivell clínic en el grup d’investigació translacional en medicina respiratòria (Dr. Barbé), com a nivell estadístic (Dra. Montse Rué). A més a més, em feia especial il·lusió créixer com a investigadora i com a persona en el meu lloc d’origen.

Què t’agrada fer al teu temps lliure?

M’agrada jugar a bàsquet, però com és difícil jugar una sola, intento sortir a córrer i els caps de setmana m’agrada fer senderisme per la muntanya i explorar nous llocs. Bàsicament exercici a l’aire lliure. Però quan fa més fresca em decanto pel cinema.