Sandra Montellà: Influència de la disponibilitat i hormesi de ferro en l’autofàgia i la vida cronològica en llevat

Sandra Montellà Manuel, graduada en Biotecnologia i màster d’Investigació Biomèdica per la Universitat de Lleida. Actualment està realitzant el doctorat en el grup de Senyalització en llevats de l’IRBLleida.

Per què vas decidir fer el doctorat? I per què a l’IRBLleida?

Vaig començar en el grup de Senyalització en llevats durant el pràcticum del grau de Biotecnologia, durant el qual vaig estar amb la Dra. Mari Angeles de la Torre i la Dra. Núria Pujol, fent estudis preliminars de l’efecte de la depleció del Ferro en l’autofàgia. Aquest va ser un tema que em va atreure des del primer moment i tot i que vaig estar molt poc temps, va ser un tema que em va atrapar. Posteriorment vaig profunditzar més en el tema en el meu TFG, el qual va ser una revisió bibliogràfica del que es coneixia fins aquell moment de l’autofàgia en S. cerevisiae. Vaig seguir en el grup i treballant amb aquest tema duran el TFM, on vaig veure que era el dia a dia al laboratori i saber que, com en totes les feines hi ha dies horribles, i dies en els quals els resultats obtinguts t’obren un ventall de possibilitats i de camins per on seguir investigant i augmentar el coneixement. En resum, l’autofàgia i la depleció del ferro em van atrapar i ja no podia parar de pensar en ells, de manera que davant de la possibilitat de poder dedicar els següents anys fent un doctorat on estudiar el que més m’atreia i despertava curiositat en aquell moment, no vaig deixar escapar l’oportunitat.

Vaig decidir fer el doctorat a l’IRB Lleida, ja que és el lloc en el qual està el grup de recerca en el qual vaig tenir el plaer de començar aquesta aventura de la investigació, i en el qual segueixo actualment.

Podries explicar-nos el tema d’investigació de la teva tesi?

El tema d’investigació de la meva tesi tracta sobre quin és el paper de la depleció del ferro en l’autofàgia i com afecta l’extensió de la vida cronològica de les cèl·lules en el model S. cerevisiae. Recentment, hem publicat que la depleció de ferro és capaç d’activar l’autofàgia de les cèl·lules del llevat, a través de TORC1, el qual rep el senyal de la manca de ferro de la proteïna Ypk1 (DOI: 10.1042/BCJ20200849). Aquesta activació de l’autofàgia, juntament amb una entrada en quiescència de les cèl·lules que creixen en un medi on l’única escassetat nutricional és el ferro, es tradueix en un increment de l’extensió de la vida cronològica (CLS) de les cèl·lules.

Els següents passos a seguir són veure si hi ha alguna autofàgia especialitzada, com per exemple la mitofàgia (autofàgia dels mitocondris) que contribueixi a aquest efecte de l’extensió de la CLS, i quins mecanismes de senyalització hi estan implicats.

Què t’agrada fer al teu temps lliure?

Estar fent un doctorat no et deixa molt temps lliure per avorrir-te, tot i això sempre et deixa temps per fer les coses que més t’agraden. Podríem destacar que la major part del temps, ja sigui lliure o en el laboratori, me’l passo escoltant música i no tinc un estil en concret, m’agrada escoltar diferents estils segons el moment del dia i l’estat d’ànim. Una de les coses que més m’agrada fer és arribar a casa, asseure’m al sofà i mirar una sèrie tranquil·lament i oblidar-me de les preocupacions del dia durant un moment.

Aquest últim any, he descobert una nova afició, l’hort. Si, sembla estrany, però el fet d’estar en contacte amb la terra, veure créixer les plantes em transmet tranquil·litat i m’ha ajudat molt durant una mala època, en la qual em servia per evadir-me de les preocupacions, relaxar-me i connectar amb la naturalesa.