Lía Alza: estudi del glioblastoma, un tumor agressiu sense tractament eficaç

Lía Alza Blanco, graduada en Biotecnologia i màster d’Investigació Biomèdica per la Universitat de Lleida. Actualment està realitzant el segon any de doctorat en el grup de Senyalització cel·lular per calci de l’IRBLleida.

Per què vas decidir fer el doctorat? I per què vas escollir l’IRBLleida?

Desde que entré a estudiar el grado de Biotecnología, mi principal objetivo era poder encaminar mi carrera al mundo de la investigación. Para poder formarme en más profundidad en este campo, escogí el máster en Investigación Biomédica. Conocí el grupo de “Señalización celular por calcio” cuando entré a hacer las prácticas del grado. Tanto el tema que se investigaba como la dinámica de trabajo me encantaron, por lo que al final decidí continuar con esta investigación para el Trabajo de final de máster (TFM). Más tarde, conseguí una beca pre doctoral y me quedé a hacer el doctorado.

Escogí el IRBLleida para las prácticas, ya que me parecía un buen centro de investigación, con variedad de grupos y temáticas en las que trabajan. Además, muchos de los investigadores del IRBLleida habían sido nuestros profesores durante el grado y el máster, por lo que conocíamos en qué trabajaban y eran personas cercanas a las que podíamos hacer cualquier pregunta. Además, muchos investigadores ofrecían participar en su proyecto a los estudiantes que estuvieran interesados en hacer el TFM en ese tema.

Podries explicar-nos el tema d’investigació de la teva tesi?

Mi tesis se centra en el estudio de un tumor cerebral llamado glioblastoma. El glioblastoma es un tumor muy agresivo que suele desarrollar resistencia a la quimioterapia y para el que no existe un tratamiento eficaz. Nosotros proponemos como diana para combatir el glioblastoma unos canales de calcio que existen en las células llamados “Canales de calcio tipo T”. Estudios anteriores han demostrado que estos canales son importantes para la proliferación y la supervivencia de las células cancerosas que generan el tumor.
Nosotros estudiamos el papel que desempeñan estos canales de calcio en el desarrollo del glioblastoma y en qué estrategias podríamos utilizar para combatir el tumor.

Què és el que més t’agrada del teu grup de recerca?

Una de las cosas que más me gusta del grupo de investigación es el tema de estudio. El glioblastoma es un tumor sin tratamiento eficaz y la supervivencia de los pacientes es casi nula, por lo que contribuir en la búsqueda de una “solución” para este problema es algo muy necesario. Me resulta fascinante poder aprender tanto sobre este tema, y participar en proyectos que contribuyen al avance en este campo.
Otra de las cosas que más me gustan es el ambiente de grupo tan agradable, la profesionalidad y ayuda que siempre me ofrecen tanto los investigadores principales (Dra. Judit Herreros y Dr. Carles Cantí), como los compañeros (Dra. Anna Visa y Adrià Casas). Es genial poder aprender de personas que saben tanto sobre este tema y sobre el mundo de la investigación en general.

Què t’agrada fer al teu temps lliure?

Lo que más me gusta hacer durante mi tiempo libre es leer libros. Me encanta sobre todo leer ensayo y poesía. También me gusta mucho escalar en el rocódromo y suelo ir varias veces a la semana para despejarme. Otra cosa que me encanta, es el teatro. He tenido la oportunidad de asistir en los últimos años a algún curso de teatro improvisado que ha supuesto todo un reto. Me ha ayudado a tener más confianza en mí misma, perder el miedo escénico, incluso me ha ayudado a exponer mejor en público, por ejemplo, en los “Friday seminars” que realizamos en el IRBLleida. Y es que el arte y la ciencia son dos formas de conocimiento aparentemente alejadas, pero también formas complementarias de explorar el mundo.

Sandra Montellà: Influència de la disponibilitat i hormesi de ferro en l’autofàgia i la vida cronològica en llevat

Sandra Montellà Manuel, graduada en Biotecnologia i màster d’Investigació Biomèdica per la Universitat de Lleida. Actualment està realitzant el doctorat en el grup de Senyalització en llevats de l’IRBLleida.

Per què vas decidir fer el doctorat? I per què a l’IRBLleida?

Vaig començar en el grup de Senyalització en llevats durant el pràcticum del grau de Biotecnologia, durant el qual vaig estar amb la Dra. Mari Angeles de la Torre i la Dra. Núria Pujol, fent estudis preliminars de l’efecte de la depleció del Ferro en l’autofàgia. Aquest va ser un tema que em va atreure des del primer moment i tot i que vaig estar molt poc temps, va ser un tema que em va atrapar. Posteriorment vaig profunditzar més en el tema en el meu TFG, el qual va ser una revisió bibliogràfica del que es coneixia fins aquell moment de l’autofàgia en S. cerevisiae. Vaig seguir en el grup i treballant amb aquest tema duran el TFM, on vaig veure que era el dia a dia al laboratori i saber que, com en totes les feines hi ha dies horribles, i dies en els quals els resultats obtinguts t’obren un ventall de possibilitats i de camins per on seguir investigant i augmentar el coneixement. En resum, l’autofàgia i la depleció del ferro em van atrapar i ja no podia parar de pensar en ells, de manera que davant de la possibilitat de poder dedicar els següents anys fent un doctorat on estudiar el que més m’atreia i despertava curiositat en aquell moment, no vaig deixar escapar l’oportunitat.

Vaig decidir fer el doctorat a l’IRB Lleida, ja que és el lloc en el qual està el grup de recerca en el qual vaig tenir el plaer de començar aquesta aventura de la investigació, i en el qual segueixo actualment.

Podries explicar-nos el tema d’investigació de la teva tesi?

El tema d’investigació de la meva tesi tracta sobre quin és el paper de la depleció del ferro en l’autofàgia i com afecta l’extensió de la vida cronològica de les cèl·lules en el model S. cerevisiae. Recentment, hem publicat que la depleció de ferro és capaç d’activar l’autofàgia de les cèl·lules del llevat, a través de TORC1, el qual rep el senyal de la manca de ferro de la proteïna Ypk1 (DOI: 10.1042/BCJ20200849). Aquesta activació de l’autofàgia, juntament amb una entrada en quiescència de les cèl·lules que creixen en un medi on l’única escassetat nutricional és el ferro, es tradueix en un increment de l’extensió de la vida cronològica (CLS) de les cèl·lules.

Els següents passos a seguir són veure si hi ha alguna autofàgia especialitzada, com per exemple la mitofàgia (autofàgia dels mitocondris) que contribueixi a aquest efecte de l’extensió de la CLS, i quins mecanismes de senyalització hi estan implicats.

Què t’agrada fer al teu temps lliure?

Estar fent un doctorat no et deixa molt temps lliure per avorrir-te, tot i això sempre et deixa temps per fer les coses que més t’agraden. Podríem destacar que la major part del temps, ja sigui lliure o en el laboratori, me’l passo escoltant música i no tinc un estil en concret, m’agrada escoltar diferents estils segons el moment del dia i l’estat d’ànim. Una de les coses que més m’agrada fer és arribar a casa, asseure’m al sofà i mirar una sèrie tranquil·lament i oblidar-me de les preocupacions del dia durant un moment.

Aquest últim any, he descobert una nova afició, l’hort. Si, sembla estrany, però el fet d’estar en contacte amb la terra, veure créixer les plantes em transmet tranquil·litat i m’ha ajudat molt durant una mala època, en la qual em servia per evadir-me de les preocupacions, relaxar-me i connectar amb la naturalesa.

Nova coordinació del blog de l’IRBLleida

  • Què esteu fent ara a l’IRBLleida?

Som tres investigadores predoctorals: la Sílvia, del grup de recerca de Patologia Neuromuscular Experimental i la Marta i l’Arabela, del grup de Bioquímica de l’Estrès Oxidatiu; i ens hem animat a tornar a engegar el Blog del IRBLleida.

  • Què en penseu de la difusió de la ciència? Creieu que cal comunicar? I com fer-ho?

Actualment hi ha una bona difusió en l’àmbit científic però sovint no arriba la informació correcta a la població. Per això pensem que és molt important trobar maneres de fer arribar aquesta informació a través de les xarxes socials, blogs, premsa o televisió per tal de promoure el finançament de la recerca, l’interès i la comprensió de la societat. Ja que creiem que la ciència no té un únic paper determinat, sinó que ens aporta nous coneixements, una millor educació, ens manté informats sobre els avenços de la investigació en les malalties i eleva la qualitat de vida.

  • Com pot ajudar el blog de l’IRBLleida? Pot ser un mitjà de difusió de la ciència?

Pensem que el Blog de l’IRBLleida hauria de ser un mitjà o plataforma de divulgació per donar-nos a conèixer a través d’un llenguatge entenedor. Sobretot que els lleidatans coneguin què estem fent i que s’interessin per la recerca Km 0. També en l’àmbit intern de l’Institut, que tots els grups de recerca estiguin més connectats.