Roger Ferran Solé: estudi dels mecanismes moleculars del complex Smc5/6

Roger Ferran Solé Soler, graduat en Biotecnologia per la Universitat de Lleida i màster en Immunologia avançada per la Universitat de Barcelona. Actualment està realitzant el doctorat en el grup de Cicle Cel·lular de l’IRBLleida.

Per què vas decidir fer el doctorat? I per què vas escollir l’IRB Lleida?

Des de ben petit sempre m’ha agradat molt la ciència i la investigació. És per això que vaig decidir estudiar el Grau en Biotecnologia i, de fet, em va engrescar encara més a dedicar-me a la recerca. Durant la carrera vaig anar coneixent els grups i la investigació que es realitza a l’IRB Lleida. A més, vaig fer les pràctiques i el treball final de grau al grup de Cicle Cel·lular, experiència que va ser molt positiva. Així doncs, un cop acabat el màster, vaig decidir seguir pel camí de la investigació i fer el doctorat al grup de Cicle Cel·lular.

Podries explicar-nos el tema d’investigació del la teva tesi?

En el grup de Cicle Cel·lular estudiem els mecanismes moleculars que regulen la divisió de les cèl·lules eucariotes i que garanteixen l’estabilitat genòmica durant el cicle cel·lular i en resposta a dany al DNA. Concretament, el meu projecte de tesi se centra en l’estudi del complex Smc5/6.

Els complexos SMC (de l’anglès Structural Maintenance of Chromosomes) són un conjunt de proteïnes que controlen l’organització dels cromosomes i que tenen un paper molt important en el manteniment de l’estabilitat genòmica. En eucariotes, la família SMC està composta per tres membres: la cohesina, la condensina i el complex Smc5/6. La cohesina té un paper crucial per a la correcta segregació cromosòmica, ja que té la funció de mantenir les cromàtides germanes unides fins que se separen al final de la divisió cel·lular. La condensina, en canvi, contribueix a l’organització i empaquetament dels cromosomes dins del nucli. Finalment, el complex Smc5/6 participa principalment en reparació de dany al DNA, tot i que també intervé en la disjunció de cromosomes.

La meva tesi es basa en estudiar els mecanismes moleculars a través dels quals Smc5/6 participa en aquests processos tan diversos. Per una banda, utilitzo el llevat de gemmació (Saccharomyces cerevisiae) com a organisme model per estudiar el paper de Smc5/6 en replicació i segregació cromosòmica. D’altra banda, també treballo amb complex Smc5/6 purificat de llevat realitzant assajos bioquímics in vitro amb la finalitat d’analitzar els requeriments moleculars per a l’activació i funcionament del complex.

Què és el que més t’agrada del teu grup de recerca?

El que més m’agrada del meu grup de recerca és el bon ambient de treball al laboratori. Actualment som un equip compost per gent jove amb moltes ganes d’aprendre i per investigadors principals amb molta experiència i passió per la ciència. A més, per dur a terme la nostra investigació utilitzem tècniques molt diverses de biologia molecular i cel·lular. De manera que l’experiència en aquest grup està sent molt enriquidora, tant a nivell professional com personal.

Què t’agrada fer al teu temps lliure?

Treballar en investigació és molt absorbent i a vegades resulta difícil desconnectar-ne. En moltes ocasions t’emportes feina a casa per acabar-la, mentre que en altres simplement et quedes pensant en els experiments que has fet durant el dia o els que hauràs de fer l’endemà. Així doncs, és molt important realitzar activitats que et permetin abstreure’s del laboratori. Jo acostumo a llegir o mirar sèries de ficció. També m’agrada fer esport, normalment vaig a córrer i, de tant en tant, a fer alguna ruta per la muntanya.

Sandra de la Fuente: Noves teràpies per l’Atròfia Muscular Espinal

Podries explicar-nos el tema d’investigació de la teva tesi?

Existeix una malaltia infantil que es diu Atròfia Muscular Espinal d’origen genètic on es perd una proteïna anomenada SMN. En aquesta malaltia, moren un tipus de neurones, les motoneurones, que són les que controlen els músculs i els moviments, però no se sap per quina raó aquestes cèl·lules són les primeres que moren quan es perd aquesta proteïna. Al laboratori estudiem per quins mecanismes les cèl·lules degeneren i com podem utilitzar això per desenvolupar noves teràpies per a poder tractar la malaltia. Nosaltres al laboratori treballem amb el cultiu primari d’aquestes cèl·lules, que obtenim de ratolí, i llavors estudiem diferents mecanismes, estudiem què les caracteritza, per què són més susceptibles de morir-se o no i responen a diferents tractaments.

Per què vas decidir fer la tesi a l’IRBLleida?

Una mica per casualitat. Portava ja molt temps aquí a l’IRBLleida perquè vaig començar a fer pràctiques des de primer de carrera i llavors el grup on estava va tancar, just quan estava fent el màster. La meva idea era fer les pràctiques de màster fora, obrir-me al món, però llavors vaig coincidir amb la Rosa Soler que estava buscant un/a estudiant de doctorat, em va ensenyar el projecte, vam estar parlant i vaig pensar: aquí estic molt a gust, m’agrada la ciutat i ja hi estic feta, m’agrada molt el projecte. Així que vaig decidir quedar-me. Van ser casualitats.

Què t’agrada fer al teu temps lliure?

Quan en tinc, m’agrada molt el teatre, llegir i els còmics.

Sandra Bertran: Relació causa-efecte entre els riscos i les malalties

Podries explicar-nos el tema d’investigació de la teva tesi?

La meva formació és en l’àmbit matemàtic i estadístic i vaig arribar a l’IRBLleida amb un contracte laboral al grup d’investigació translacional en medicina respiratòria liderat pel Dr. Barbé. Posteriorment se’m va donar l’oportunitat de fer la tesis en el camp de l’estadística, comptant amb el suport de la Dra. Montse Rué, aplicada a la medicina respiratòria.

La meva tesis tracta sobre la Inferència Causal. La inferència causal és el procés de determinar si el factor de risc o la exposició és en realitat una causa de la malaltia. Els assajos clínics ens donen aquesta relació causa-efecte entre una intervenció i una malaltia, en canvi, en els estudis observacionals no sempre podem estudiar aquesta relació causa-efecte. Per tant, l’objectiu de la meva tesis és aplicar mètodes d’inferència causal en els diferents dissenys per tal de poder observar una relació causa-efecte i no només una associació entre el factor de risc i la malaltia.

És un món que pels estadístics està encara per explorar, complicat però molt interessat.

Per què vas decidir fer la tesi a l’IRBLleida?

Vaig decidir fer la tesi a l’IRBLleida perquè hi ha molt potencial tant a nivell clínic en el grup d’investigació translacional en medicina respiratòria (Dr. Barbé), com a nivell estadístic (Dra. Montse Rué). A més a més, em feia especial il·lusió créixer com a investigadora i com a persona en el meu lloc d’origen.

Què t’agrada fer al teu temps lliure?

M’agrada jugar a bàsquet, però com és difícil jugar una sola, intento sortir a córrer i els caps de setmana m’agrada fer senderisme per la muntanya i explorar nous llocs. Bàsicament exercici a l’aire lliure. Però quan fa més fresca em decanto pel cinema.

TANIA CEMELI: ENDINSEM-NOS AL MÓN DELS GLIOBLASTOMES

PHOTO-2018-11-23-08-55-54

Explica’ns una mica el tema d’investigació de la teva tesi. 

El Glioblastoma és el tumor cerebral més comú. És un tumor de creixement ràpid que pot manifestar-se en qualsevol edat, però afecta principalment a adults. Es tracta d’un tumor altament invasiu que s’estén fora de la seva localització d’origen i se’n va a zones circumdants.  El tractament del glioblastoma consisteix en cirurgia i radioteràpia. Tanmateix, és un tumor que presenta moltes recidives donada la seva alta invasió i no òptima resecció quirúrgica (una recidiva és la reaparició del tumor maligne després d’un període més o menys llarg d’absència de la malaltia) i és per això que té un baix pronòstic amb una supervivència d’uns 14 mesos.

La Ciclina D1 és una proteïna que es caracteritza principalment per regular el cicle cel·lular, concretament en la fase G1/S. No obstant, aquesta no és l’ única funció d’aquesta proteïna, sinó que també s’ha vist implicada en els processos d’invasió. En estudis anteriors del meu grup de recerca s’ha vist com la inhibició d’aquesta proteïna és capaç de reduir la capacitat de metàstasi dels tumors.

La meva tesi es centra en l’estudi de la Ciclina D1 i els seus efectors com a dianes terapèutiques contra la invasió tumoral dels Glioblastomes, esdevenint així un tractament additiu al clàssic per reduir el nombre de recidives.  També està centrada en la possible senyalització que la Ciclina D1 pot exercir en aquests tumors, ja que s’ha vist que està sobreexpresada en els glioblastomes.

Per què vas decidir fer la tesi a l’IRBLleida?

Sóc Lleidatana de tota la vida, i m’estimo molt la meva ciutat. Si a més a més aquesta m’ofereix la possibilitat de poder dur a terme la meva vocació, vaig pensar: “per què no quedar-m’hi?”. Vaig realitzar els meus estudis universitaris aquí (Ciències Biomèdiques i Màster en Investigació Biomèdica) i gràcies a això vaig començar a realitzar els treballs de final de grau i de final de màster en el grup de recerca on estic ara. Em van acollir molt bé, tant que hi porto 5 anys treballant amb ells. He fet estades en altres centres i cal destacar que no té res a envejar-los.

Què t’agrada fer en el teu temps lliure?

En el meu temps lliure faig moltíssimes coses, entre moltes d’elles: passar mil hores jugant i fent “mimos” a la meva gosseta; fer molts km per rutes per la muntanya i descobrir tota la immensitat i tranquil·litat de la natura; mirar un infinit nombre de sèries, de fet, les devoro; i, per acabar, estar amb els meus i gaudir d’ells.